Fa uns dies que l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners va convocar una reunió amb totes les entitats del poble, amb propòsit de fer un registre i saber el nombre d’elles i també per conèixer les seves inquietuds. No sabem amb certesa el nombre, però podrien ser unes 30 o 40. Alguns dels que varen anar a la reunió van tenir la sensació que es tractava sols de cercar dades de les entitats per disposar d’un registre..
Que son les entitats?? quin significat tenen les entitats pel nostre municipi?
Fa poc que la UNESCO va reconèixer que els castellers eren Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. En un recull de premsa deia el Conseller de Cultura: “Els castellers són una bona síntesi de valors associats a l’esforç, la cooperació entre persones diverses i la confiança en els altres. La nostra cultura popular està plena de tresors llegats per generacions de gent senzilla i treballadora. També deia en aquest mitja, En un món cada vegada més individualista, els castells requereixen la conjunció d’una sèrie de valors, com la solidaritat, la integració, la cultura de l’esforç i l’acceptació de || Read more
Amb dos flaixos pretenem sintetitzar el paper que la gent gran desenvolupa a la nostra societat. El protagonisme l’exerceix, sobretot, en l’àmbit de la família.
El primer flaix l’enfoquem cap un marc excepcional, la guerra civil espanyola del 1936. Si refem la panoràmica d’aquell moment històric, percebem que era desolador: la gran majoria dels joves, cada vegada de menys edat, lluitaven al front, doncs de la generació dels seus pares n’hi havia empresonats, amagats, desapareguts… i també morts. La por es filtrava per totes les escletxes.
A la llar familiar, hi restaven els avis i, a vegades, només les àvies i les tietes, amb la filla o la jove i els nens, els néts. Aquestes persones grans que romanien a la llar, lluitaren per portar el pa a la taula, per assegurar un plat calent cada dia. Per a cobrir aquest mínim necessari, moltes vegades calien llargues caminades i sempre amb la companyia de la por i amb el risc que t’ho robessin.
Els avis i àvies en el nucli familiar mantenien l’esperança del retorn dels fills i quan la notícia era tràgica, promovien una conformitat que era indispensable per a seguir lluitant.
Ara, setanta anys després de la guerra civil, la composició de || Read more
– Ei, companys. Com anem?
– Hola, Pepet. Doncs mira, anem fent, oi Miquelet?
– Si, això mateix. Com diu en Quimet, anem fent. Ara mateix, venim de la Presentació de la diagnosi del Pla director de participació ciutadana.
– Què dius, ara? Encara perdeu el temps amb aquestes coses?
– No cal que ens tornis a inflar el cap, Pepet. Ja sabem de fa temps que tu, el que es diu cultura de participació, no en vas gaire sobrat que diguem. Et penses que, després d’una dictadura, n’hi ha prou amb un mica de democràcia?
– En Quimet té raó. Sempre hem dit que…
– Para el carro, Miquelet. Què no veus que no serveix per a res, això d’anar a actes de Participació ciutadana? Que no en teniu prou, encara? A veure, quanta gent éreu? || Read more
“No dubtis que un petit grup de ciutadans reflexius I compromesos pugui canviar el món; de fet és l’única cosa que sempre l’ha canviat “ – Margaret Mead
Sí, avui també són possibles els canvis socials que milloren el benestar dels ciutadans, d’un grup o d’una comunitat. Malgrat tot no són freqüents ni tampoc fàcils.
De fet aquests tenen el seu origen en la ment de la persona. Parteixen d’un grup d’estudi, d’uns investigadors socials, d’uns analistes, d’uns col·lectius que consideren que els seus drets estan inculcats o senzillament d’una voluntat col·lectiva que opta per millorar el benestar social.
Quan es produeix aquesta situació s’inicia un procés, moltes vegades lent, de maduració i de propagació. Hi ha promotors, però no líders. Aquests inicien campanyes per mitjà dels canals que disposen: assemblees, associacions de veïns, diaris, ràdios locals, etc.
Aquests canvis però, || Read more
Aprofitant l’escletxa que l’Ajuntament obre a la participació ciutadana, Sopa de Pedres va formular la següent pregunta en el darrer Ple del dia 13 de setembre d’enguany:
“En els darrers anys hem constatat per diferents mitjans que la població de Santa Coloma demanda una Festa Major més popular i participativa.
Per això, fa uns mesos a Sopa de Pedres vam realitzar una enquesta sobre la Festa Major de la qual se’n desprèn l’opinió majoritària que cal donar major participació a la seva organització. Un 97% responia a l’enquesta afirmant que és necessària una Comissió de Festes.
Coneixent la voluntat del nostre Ajuntament de fomentar la participació ciutadana, pensem que la creació d’una Comissió de Festes, que representés tots els sectors socials de la nostra ciutat, és necessària.
Per això us preguntem:
Com creieu que podria portar-se a terme aquesta Comissió de Festes i en quin termini?” || Read more
Sempre hem sentit dir que a la nostra comarca hi ha aigua a dojo. La prova la tenim amb la quantitat d’empreses que n’han tret benefici econòmic al llarg dels anys i, també, amb les nombroses fonts que tenim escampades pel nostre terme municipal. Fins i tot, s’han editat fulletons divulgatius on es canten les excel·lències hídriques de La Selva, on hi apareixen diverses dades sobre l’aigua: fonts, pantans, termalisme,.. Però, per molt que ens els mirem, de dalt a baix, del dret i del revés, fins i tot a contrallum, no hi veiem enlloc esment a la dessaladora de Blanes. I ara resulta que aquest equipament formarà part de les nostres vides quotidianes! Tal com podem llegir al seu lloc web, el nostre Ajuntament "ha donat llum verda a l’abastament d’aigua potable procedent de la dessaladora de Blanes”. Al marge d’altres consideracions (com ara si és gaire sensat transportar aigua de mar més de 40 quilòmetres terra endins) des de Sopa de Pedres no podem si no que lamentar la poca sensibilitat que, una vegada més, ha demostrat tenir el govern municipal envers la veu de la ciutadania: no hi ha hagut ni una informació prèvia (hi ha algun estudi que ho avali? Com és el consum actual? Quin tractament se li fa a l’aigua? Quin és l’estat actual de les instal·lacions?…) ni molt menys s’ha consultat a la població. Nos ens ve de nou. Exemples no en falten: la construcció de la piscina coberta (quantes famílies es poden permetre les quotes que marca l’empresa adjudicatària?), el POUM (constatem, una i altra vegada, que no escolten l’opinió si no unànime si llargament majoritària, en temes com ara la no ampliació dels terrenys destinats a zona industrial)… || Read more
Malgrat que, geogràficament parlant, ens quedin una mica lluny, hem tingut notícia de dos processos participatius recents a casa nostra, de la qual cosa ens felicitem els de de Sopa de Pedres.
Un fa referència a unes millores de carrers i espais públics del barri d’Espronceda de Sabadell. Dóna compliment al compromís adquirit per ADIGSA l’any 2006 i, abans d’iniciar les obres, s’ha obert un procés participatiu per als veïns i veïnes. La idea és que l’equip tècnic redacti el projecte definitiu d’urbanització tenint en compte les demanes del veïnat, amb l’objectiu que el projecte sigui acceptat si no per tothom, sí per la majoria de veïns i veïnes. Per assegurar la qualitat del procés participatiu, s’ha creat una comissió de seguiment formada per la Generalitat (Adigsa i Direcció General de Participació Ciutadana), l’Ajuntament de Sabadell i l’Associació de Veïns d’Espronceda. || Read more
“La democracia requereix participació. I, a la vegada, s’aprèn a participar si s’ensenya a fer-ho. Un dels primers problemes que ha de vèncer l’escola és la discontinuïtat entre allò que s’ensenya i allò que es practica majoritàriament a la vida social. És molt difícil una autèntica educació democrática si s’exigeix únicament a l’escola allò que està present a l’horitzó social. Un bon exemple és la qualitat de la participació a la vida democrática que, en molts casos queda reduïda a un vot cada quatre anys…” Ignasi Vila (Professor UdG).
Així començava la ponència sobre participació i democràcia que es va pronunciar el passat 13 de març, a les jornades d’Educació en Valors a la Universitat de Girona.En aquest marc, el Ceip l’Aulet de Celrà va explicar l’experiència participativa dels seus alumnes. || Read more
Per sort, el termini de presentació de sol·licituds per oferir-se per a albergar el cementiri nuclear, altrament dit A.T.C. ("Almacén Temporal Centralizado"), ja fa dies que ha expirat. Però des de Sopa de Pedres no podem estar de preguntar-nos quin hagués estat el procediment correcte per a oferir terrenys del nostre terme municipal per a la construcció d’un cementiri nuclear centralitzat per a residus radioactius d’alta activitat, de totes les centrals nuclears de l’estat espanyol, i d’un centre d’experimentació nuclear.
Pensem que, d’entrada, l’actitud del govern Zapatero no ha estat la més idònia. Això de rentar-se les mans i que decideixin els municipis, la gran majoria dels quals tenen nul·la capacitació envers les radiacions nuclears, té un baix cost electoral però atorga unes competències excessives a uns nuclis urbans de baixa població i, per tant, de baix nivell de recursos de tota mena. D’altra banda, el Parlament català es va pronunciar en contra d’aquesta mena d’instal·lacions al nostre país. La polèmica, doncs, ja està servida: quina veu té més validesa, la del govern central, la del govern autonòmic o la del govern local? Pel que fa a la M.A.T., a Santa Coloma i a molts altres municipis tenim l’experiència que la veu local no té cap valor. Però potser el valor li hagués donat un ampli pronunciament electoral, mitjançant consultes populars en els municipis afectats. || Read more
Es pot afirmar que en la societat actual la informació és tan necesària com l’aire per respirar, tant pel que fa per les decisions personals, com per les col·lectives. El mateix succeix en l’àmbit de les activitats de caire econòmic, social i polític.
Per això és tan important en el món dels negocis comptar amb una informació privilegiada, informació que normalment s’adquireix per mitjans de dubtosa ètica.
Però donat que moltes vegades, tant en la comunicació com en les converses, fàcilment es barregen interpretacions personals i subjectives que d’alguna manera tenen significats diferents, fa que al final no es parli de la mateixa cosa. És a dir, el primer concepte, per mitjà de la intepretació acaba mutant. || Read more
