El passat dijous 13 de juny uns quans membres de Sopa de Pedres ens vàrem acostar al Cercle Jove on hi ha l’exposició sobre el POUM . Ens va atendre un tècnic, un xicot jove i afable, que ens donà tot tipus d’informació sobre els dubtes i qüestions que li vam plantejar.
Hi ha molts plànols on podem veure el que es preveu construir en el futur a la nostra ciutat. Podem veure les diferents propostes per la variant de Sta. Coloma, és a dir, com solucionar el pas dels vehicles que no paren a Sta. Coloma o bé volen accedir a una zona concreta de la ciutat. També podem veure l’ordre en què està previst que s’edifiqui en les diferents zones de creixement, amb els serveis o equipaments públics que toquen per llei, vivenda social i altres.
És interessant conèixer si en aquest creixement es preveu un carril bici o vies que permetin fàcilment connectar en zones verdes o d’esbarjo. És difícil (no volem dir impossible) facilitar aquestes vies en zona urbana construïda des de fa segles, però en zona verge caldria fer-ho possible.
Fins i tot, podem veure el traçat del futur eix transversal ferroviari de Girona a Lleida. Aquesta vegada Sta. Coloma tindrà una estació de tren no gaire lluny del nucli urbà. Però un es pregunta si aquest projecte es realitzarà. Amb les circumstàncies actuals es veu difícil una inversió de tanta magnitud, però hi ha molts factors que hi poden influir i es poden produir canvis imprevistos que poden capgirar el plantejament.
Fins aquí una petita relació d’alguns aspectes del projecte del POUM, evidentment queden els aspectes més particulars que cadascú pot comprovar com l’afecta en el seu carrer o barri. I això és fàcil se saber amb la múltiple informació detallada que es pot observar en aquesta exposició i si, a més, es pot comptar amb l’assessorament del tècnic.
Finalment, sigui per interès general o privat creiem que seria molt interessant que hi hagués molta participació, i si es creu convenient fer la corresponent al·legació ( instància documentada a l’ajuntament) de la qual l’administració té l’obligació de respondre.
Nota : L’exposició es pot visitar fins el 30 de setembre, de dilluns a divendres de 17 a 20 h; i els dissabtes 6 de juliol, 3 d’agost i 7 de setembre de 10 a 13 h. Tots els dimecres i dijous, i els dissabtes indicats, hi haurà assessorament tècnic.
Publicat a la revista Ressò del juliol de 2013.
Hem de lamentar una nova absència. La d’en José Luis Sampedro, ocorreguda el passat 8 d’abril, 40 dies després de la d’en Stéphane Hessel. Tots dos van estar al costat dels febles i contra les injustícies socials i econòmiques. Van presentar conjuntament el libret “Indigneu-vos” on demanen que no siguem indiferents a les injustícies que ens envolten. Més tard va sortir una segona part sota el títol de “Reaccioneu”.
Sovint quan llegim aquests intel·lectuals pensem: “Això és tal com ho veig jo, i que no sé expressar”. Hi ha alguna cosa que compartim una gran massa social, i que malgrat que aquests líders ara ja no hi siguin i els oblidem, continuarà. Existeixen uns anhels de justícia i pau que podem trobar arreu del món. Això ho sentim quan ens apuntem a una campanya mundial perquè no apedreguin a una dona condemnada per adulteri, o empresonen algú pel color de la seva pell, o perquè professa una determinada religió o ideologia, o el volen desnonar després d’un tracte abusiu, etc.
Actualment s’estan retallant uns drets que va costar molt aconseguir-los, i diuen que és per la crisi, o diguem-ho clar: per l’estafa. Però també hi ha propostes per reaccionar. Davant aquest sistema econòmic que comporta crisis periòdiques i sortides de la crisi amb l’enriquiment dels més rics i l’afebliment dels més pobres, tenim diferents propostes.
A nivell europeu: l’economia del bé comú de Christian Felber (Salzburg, 40 anys). Proposa, aquest economista, que com més ecològica, solidària, cooperativa, humana i democràtica sigui una empresa, llavors millor serà el seu resultat en el balanç del bé comú i més avantages a nivell legal tindrà.
A casa nostra fa poc s’ha fet una proposta d’un procés constituient de la Teresa Forcades i l’Arcadi Oliveres per tal que aquesta massa social, que no veu voluntat política per portar a terme aquests anhels compartits de justícia i més democràcia, s’organitzi i empenyi la història cap on vol la majoria pel bé de tots.
Publicat a la revista Ressò del maig de 2013.
El dia 26 de febrer d’enguany va morir Stéphane HESSEL, conegut pel seu llibret «INDIGNEU-VOS!», del que es van vendre prop de 5 milions d’exemplars i que va donar lloc a moltes accions i moviments pel canvi.
Aquest autor proclamava que el pitjor que es pot fer davant la injustícia, és no fer res. En aquest moments veiem que en el nostre país i entorn polític cal una regeneració de la política, però com s’ha de fer i qui l’ha de fer?
Quim Brugué, catedràtic de ciència política de la UAB, diu que la política és com l’aire que respirem: pot estar greument contaminat, però el necessitem per continuar respirant. Ens cal una regeneració que no només destrueixi allò podrit sinó que també valori allò reeixit, que també existeix.
Podem repassar els últims esdeveniments polítics i veurem que ha estat la societat civil la que s’ha mobilitzat i ha fet avançar la història. Són bons exemples del que diem el moviment contra els desnonaments que va aconseguir gairebé un milió i mig de signatures per una ILP (Iniciativa Llei Popular), i la manifestació del 11 de setembre de l’any passat que va repercutir en l’acció dels polítics i en els mitjans mundials. No podem deixar els polítics sols!
Els ciutadans podem participar i influir en la política, i la política local és la que tenim més a mà. Per tant què podem fer en la nostra ciutat davant els problemes actuals? Hessel diu que ens indignem, i després ens demana que ens comprometem, però com i en què?
Cadascú en el lloc on viu i es mou, pot pensar un moment en allò que l’indigna i com es pot comprometre a canviar-ho:
Estem satisfets amb el grau de transparència política? És suficient i completa la informació que es dóna? Hi ha oportunitats de participació ciutadana a l’abast de tothom? Ens sentim atesos en les nostres queixes i aportacions? Estem fet tots plegats tot el que podem per aprofundir en la democràcia a la nostra ciutat?…
Seria bo que aquest article tingués una continuació amb la participació ciutadana. Us hi animeu?
Publicat a la revista Ressò de l’abril de 2013.
El 13 de desembre es va presentar a la biblioteca Joan Vinyoli la proposta del Reglament per al Consell de Poble que es vol crear a la nostra ciutat, resultat del treball del Grup Promotor i que ha inclòs el recull d’entrevistes a un conjunt de persones de la ciutat de diferents àmbits. D’entrada, hi ha un element positiu que cal destacar, i és que la sala era gairebé plena i va haver molta participació. Amb la presència del tècnic de Neòpolis, el regidor de Participació i l’Alcalde, es va procedir primer a explicar la normativa prevista pel Consell de Poble.
A continuació, el públic va intervenir exposant els seus dubtes i suggeriments. Com s’escolliran els membres (de 5 a 10) que formaran la comissió permanent del Consell del Poble? Un dels membres serà el Regidor de Participació ciutadana, la resta seran voluntaris que es presentaran en la reunió de constitució de la permanent. El Consell, serà prou representatiu? Sí, ja que a les reunions del Consell del Poble hi podrà participar tota la ciutadania que ho vulgui. Quin serà el procediment de treball? L’Ajuntament presentarà temes a consideració del Consell de Poble, i aquest també en podrà presentar a l’Ajuntament. Les propostes del Consell del Poble seran acceptades o rebutjades per l’Ajuntament però en tot cas hi haurà una explicació.
Quan es va parlar dels temes a tractar pel Consell del Poble, es va generar el debat més intens. Algunes persones parlaven d’assumptes que els afectava particularment i, a vegades, es fa difícil delimitar què és allò que s’ha d’atendre individualment en una regidoria concreta, i allò altre de caràcter més general que afecta a un col·lectiu. L’Alcalde va posar dos exemples, en finalitzar l’acte, per tal d’aclarir més aquest punt: pressupostos participatius (prioritzar una partida del pressupost municipal), i decidir si s’ha de fer un aparcament o no (plaça del Firal).
Ara només queda l’última fase, que és l’aprovació en Ple municipal d’aquest Reglament de Consell de Poble, i tots els ciutadans i ciutadanes podrem tenir més veu en les decisions que es prenen en el nostre Ajuntament.
La participació és un valor intrínsec i molt necessari per a la democràcia, i més a l’època que estem travessant, on molta gent ha entès que cal associar-se i participar per defensar els drets que ens volen reduir o fins i tot suprimir. Tenim tots plegats un gran repte i oportunitat per enfortir la democràcia a la nostra ciutat. Apa, som-hi!
Publicat a la revista Ressò del febrer de 2013.
Des de Sopa de Pedres pensem que val la pena oferir als lectors del Ressò aquest article escrit per en Salomó Marquès, catedràtic de Pedagogia de la UdG i membre de Justícia i Pau:
ENFORTIM LA DEMOCRÀCIA
El 10 de desembre del 1948 quan el país vivia i patia un dura dictadura, les Nacions Unides varen proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans. Una declaració que volia ser l’ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions. Hagueren de passar 30 anys perquè, ja mort el dictador, aquesta Declaració s’incorporés a la legislació espanyola en plena transició cap a la democràcia. En aquest sentit la nostra democràcia, a diferència d’altres països europeus, és molt tendra; és jove; no té els anys i la tradició que té en altres països propers a nosaltres.
Estem patint una crisi que no és només econòmica i social; també és d’ètica i convenciment democràtic. És una crisi del mateix sistema. Són molts els casos que mostren que cal una renovació democràtica en profunditat. Prometre qui sap què durant la campanya electoral i després no complir-ho o –el que és pitjor- fer el contrari; permetre la corrupció en les esferes públiques; permetre la greu evasió de capitals cap a l’estranger; permetre que corrin pel carrer estafadors públics i notoris; titllar de nazis els contrincants polítics que han guanyat electoralment, etc. són una mostra de la feblesa de la nostra democràcia. Com ho és la partitocràcia i la manca de referències ètiques en la vida política; i l’incompliment de les lleis aprovades.
Sortosament hi ha experiències que evidencien una voluntat de canvi. L’aparició activa fa més d’un any i les manifestacions dels “indignats amb causa” n’és l’exemple més clar, pel que diuen i per com ho diuen. Unes manifestacions que empenyen a redefinir profundament el marc social, econòmic i cultural en què vivim. Unes manifestacions que han agafat a contrapeu als partits polítics.
Amb motiu de la commemoració dels 64è. aniversari de la Declaració dels Drets Humans Justícia i Pau de Girona fa una crida a recuperar els discurs i la pràctica ètica que és el fonament de la democràcia i que té la base en aquesta Declaració Universal.
En aquest sentit animem a la ciutadania a associar-se per treballar activament i críticament en la construcció d’una societat més democràtica on la participació directa sigui un pràctica habitual. Demanem als partits polítics que bandegin del seu interior els corruptes i que assumeixin i defensin la supremacia de la política per damunt de l’economia i al govern li demanem un retorn al discurs (i a la pràctica) ètica en els marc de la declaració Universal dels Drets Humans que entre altres afirmacions diu que: “Tots els ésser humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets” (art. 1); “Tos són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei” (art. 7); “Tota persona té dret a una nacionalitat” (art. 15); “Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l’atur” (art. 23); “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris” (art. 25); “L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l’enfortiment dels respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals” (art. 26).
Publicat a la revista Ressò del desembre de 2012.
Fa uns mesos, es va constituir un Grup Promotor del Consell de Poble, que, entre d’altres participants, va comptar amb la participació de membres de Sopa de Pedres. Amb el temps, s’han anat acomplint etapes, i ara ja està enllestit un primer esborrany del que ha de ser el Reglament de funcionament del Consell de poble.
Be, però, què és un Consell de Poble?
En el propi esborrany, es parla del Consell de Poble com un òrgan que ofereix un espai per a facilitar informació i intervenir en la presa de decisions per part de la ciutadania, canalitzant l’opinió ciutadana vers els punts de vista de que disposa l’equip de govern. És a dir, un espai on tothom hi pugui dir la seva, on es reculli opinions, per tal de detectar i treballar les preocupacions de la ciutadania i donar-ne trasllat a l’equip de govern.
Si, però, ens farà cas l’equip de govern?
Evidentment, aquest és el punt clau d’un Consell de Poble, ja que si les decisions que es prenen no es tenen en consideració per part de l’equip de govern, de què serviria organitzar-nos en un Consell de Poble? És per això que en l’esborrany que hi ha fet i en el futur Reglament, la necessitat que les decisions del Consell de Poble seguin vinculants està explícitament contemplada. Òbviament, el Consell de Poble no ha de suplir als regidors i regidores que han estat escollits democràticament.
Des de Sopa de Pedres vetllarem per aconseguir que el Consell de Poble de Santa Coloma de Farners sigui participatiu i vinculant, i que reculli les necessitats i propostes dels ciutadans de Santa Coloma. Buscarem transparència, compromís i claredat.
I si el Reglament pel qual s’ha de regir el Consell de Poble no el trobem encertat?
Primerament, cal dir que, a part del Grup Promotor abans esmentat, s’ha tingut en compte la opinió d’entitats i de ciutadans, diguem-ne destacats en un o altre àmbit de la nostra ciutat, per tal de redactar l’esborrany al que fem referència. Tot i així, us avancem que properament s’ha de convocar a tota la ciutadania per tal de presentar-li l’esborrany del Reglament de funcionament del Consell de poble a fi i efecte de recollir-ne la seva opinió.
Des de Sopa de Pedres us animem a que assistiu a aquest acte i us encoratgem a que participeu activament en el Consell de Poble. Democràcia és participació.
Publicat a la revista Ressò del novembre de 2012.
Quan des de Sopa de Pedres fem apologia de la Democràcia participativa, no volem promocionar les manifestacions al carrer, si no més aviat tot el contrari, el que pretenem és que quedi institucionalitzada la voluntat ciutadana, que es canalitzi per mitjans democràtics i que, per tant, es faci innecessari sortir al carrer per a manifestar-la.
Però quan el 20% de la població d’un país surt al carrer a demanar quelcom, perquè no té altres vies, no podem sino que mostrar la nostra satisfacció envers el convenciment dels manifestants de que la seva veu serà escoltada, de que cal participar activament en la democràcia, marcant el camí als polítics.
L’Antoni Segura, catedràtic d’història contemporània, ha anomenat aquesta moguda com a primavera catalana. La compara a la primavera de Praga , la població va sortir al carrer per defensar el canvi cap un socialisme de rostre humà l’any 1968. Recentment hem assistit a la primavera àrab al nord d’Àfrica. Cal ressaltar que en aquest moviments les persones han passat de ser súbdits a ciutadans.És així com s’enforteix la democràcia i els polítics no tenen altre remei que escoltar el que diu la gent i acostar les seves accions a les demandes populars multitudinàries.
Publicat a la revista Ressò de l’octubre de 2012.
En l’acte que va organitzar Sopa de Pedres en la campanya electoral, es va esmentar repetidament que en aquesta legislatura s’encetaria un Consell de Poble.
En aquesta mateixa secció, fa unes setmanes es comentava que el Regidor de participació de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners proposava posar en marxa un Consell de Poble.
Ara, l’empresa promotora dóna un pas endavant amb la constitució del grup promotor (on hi participa activament Sopa de Pedres) i l’inici de consultes a algunes entitats i a particulars sobre aquesta iniciativa.
Algú potser dirà que la crisi marca unes altres prioritats, segurament amb no poca raó; que de les prioritats dels programes electorals hi ha coses importants, hi ha coses a mig fer, hi ha coses per redreçar, per millorar, per començar … Però també les prioritats del dia a dia es poden anar decidint amb instruments de participació ciutadana, amb democràcia participativa, vaja. Senzillament, una vegada hem constatat el nostre desacord en la manera que s’estan fent les coses amb la crisi, amb les mesures polítiques que s’estan aplicant, amb retallades socials que semblen no tenir fi, la pregunta és: què hi podem fer els ciutadans per redreçar el camí? La clau, potser, està en articular una resposta unida i cohesionada, mostrar amb contundència i fermesa la força de la voluntat popular. A la pràctica no es tracta de fer volar coloms, sinó que cal començar a actuar en el nostre entorn més immediat (“pensar globalment i actuar localment”). Per això, cal enfortir l’associacionisme i les entitats, la participació ciutadana i la transparència de les administracions.
Sopa de Pedres no pot estar-se d’opinar i de valorar positivament la iniciativa d’engegar un Consell de Poble i, modestament, ens oferim a ajudar en allò que calgui. Volem un Consell de Poble com un òrgan de participació real i al servei dels ciutadans, sense oblidar per això fer el que cal fer amb la participació ciutadana, amb els instruments que ja tenim al nostre abast.
Ens posem al costat del Regidor de participació ciutadana quan afirma que el Consell de Poble ha d’omplir el buit que tenim a Santa Coloma pel que fa a òrgans estables de participació i que, al mateix temps, s’ha de constituir com l’organisme de referència de l’Ajuntament per a encomanar-li temes d’interès i que generi d’una forma autònoma elements de participació, per tal d’aconseguir que la participació ciutadana sigui un fet d’una manera estable i de qualitat. Li agafem la paraula.
La pregunta clau, però, segueix sent la mateixa de sempre: estarà disposat l’alcalde (i amb ells tots els regidors) a cedir part del seu poder de decisió?
Publicat a la revista Ressò del juliol de 2012.
Si en un número anterior del Ressò dèiem que alguna cosa es comença a moure, avui hem de portar a aquestes pàgines el sentiment contrari: hi ha coses a les quals els costa moure’s.
El passat dia 28 d’abril, es va inaugurar oficialment l’auditori de la nostra ciutat. I és clar, com que era la inauguració oficial, hi havia cotxes oficials i, per tant, llocs reservats al carrer de tots per a que poguessin aparcar ells sense problemes. Com abans, com sempre. Mentrestant, el vestíbul atapeït de persones de totes les edats, esperant a peu dret a que “les autoritats” descorreguessin la cortineta que amagava la placa oficial de la inauguració oficial; com abans, com sempre, també amb poc o molt retard. I apa, tothom cap a dins, que ja han arribat ells i ja han fet la seva feina! Ah, i després els parlaments! Com abans, com sempre, l’inici del discurs dedicant les sàvies paraules a la concurrència, però abans del necessari “senyores i senyors” la feixuga llista de “les autoritats” presents a l’acte! Ai las, que no ens en deixem pas cap!
Pensem, una vegada més, que la manca dels valors d’una autèntica democràcia, és a dir, dels valors que aporta la democràcia participativa, manté com un costum allò que ja hauria d’estar oblidat en el fons d’un calaix fosc, com els temps d’abans, i aconsegueix que persisteixi una mena de diferència de classes entre les persones que escullen i les persones escollides.
Publicat a la revista Ressò del juny de 2012.
Hi ha actituds i constatacions que impressionen i que remouen la consciència de manera que no et deixen indiferent. Ens referim, per exemple, a la resposta que donava un treballador gran en preguntar-li per què havia participat a la manifestació contra l’última reforma laboral: ”Hi he anat pel rebuig a una actitud del govern que amb un cop de ploma ha esmicolat uns drets dels treballadors que s’havien assolit amb anys d’esforç, de lluites i de solidaritat. Així el treball i les relacions laborals esdevingueren més adients a la condició humana”.
L’expressió del rostre d’aquest treballador i la contundència de la seva veu, reflectia la imatge de l’autèntic sindicalista, solidari i lluitador. Denunciava desesperadament la manca de diàleg, en definitiva de participació, en una reforma laboral tan transcendental.
Fa molta por que els cops de ploma no s’hagin acabat i que ara amenacin drets fonamentals de la persona i de la societat, com el dret de reunió i manifestació. Esborrona que en un estat anomenat democràtic s’amenaci la llibertat del ciutadans.
Fa anys que ens varen vendre que havíem de renunciar a determinats aspectes de la llibertat per la seguretat. Però si tot això que ara es rumoreja es concretés en alguns aspectes, que retallessin drets fonamentals, arribaria l’hora de fer una crida desesperada a la participació ciutadana.
Seria l’hora que “tothom “: jubilats, treballadors en actiu, parats indignats, estudiants, joves sense futur, l’escola amb pares i mestres,.. participés solidàriament en diferents fronts per a defensar tot allò al que no podem renunciar.
Recordem que persones que es van jugar la seva integritat no fa massa anys participant en manifestacions amb el galop dels cavalls al darrere de “tothom”, se’n varen sortir.
Publicat a la revista Ressò de l’abril de 2012.
