Al darrer article vam parlar d’exemples de pressupostos participatius de diferents ajuntaments catalans, alguns ben propers. En la majoria de casos, en un taller participatiu es van presentar projectes. Els veïns escollien els que anaven a la votació final, després de la corresponent validació tècnica i política.
La participació en aquests tallers i, fins i tot, en la votació, va ser molt desigual. En molts casos, fins i tot, la resposta a la convocatòria va variar molt segons el barri. Segurament, és degut a una manca de cultura participativa. Per això, és esperançador els exemples d’Olot (33.913 h., l’any 2014) i Celrà ( 5053 h., l’any 2014).
Un total de 676 nens i nenes olotins formen el Consell dels Infants. En sessions d’una hora es tracten diferents temes i plantegen actuacions per contribuir a la millora de la ciutat. A Celrà han posat en marxa, per quart any consecutiu, el Consell Infantil 2016, un projecte pedagògic de participació infantil. Les famílies dels alumnes de 6è de Primària també participen en les propostes que s’ha de dur a terme al seu poble en diferents àmbits, com ara l’espai públic, els equipaments municipals i les activitats que es fan al poble.
Més exemples. A Vilanova i la Geltrú, a part de tallers participatius per a infants, tenen en marxa un projecte força interessant: amb “Coneix el nostre Ajuntament” es proposa un programa educatiu de participació infantil que s’ofereix cada any a tot l’alumnat de 4t, 5è i 6è de tots els centres educatius de primària de la ciutat, l’objectiu principal del qual és aprofundir en la història de l’organització político-administrativa i el funcionament del sistema democràtic a l’administració local. De manera molt lúdica i pràctica: a través de tallers a l’aula, audiovisuals, visites concertades al consistori… els infants tenen la oportunitat de participar en la construcció del municipi, aportar la seva visió i fer propostes en aspectes que incideixen en la millora de la ciutat, conèixer com es prenen les decisions en el seu ajuntament i valorar el sentit del compromís municipal.
A Vic, des del curs 1998/99 es compta amb un Consistori Infantil. Seguint la idea del pedagog F. Tonucci, Vic vol ser una ciutat dels i pels infants. Amb l’objectiu d’establir un vincle entre els infants i el Consistori Municipal i fomentar un espai de participació per discutir i dissenyar millores reals a la ciutat, els Consellers Infantils reben cada any un encàrrec directe de l’Alcalde.
El Consistori Infantil es constitueix el cap de setmana més proper el dia 20 de novembre, el dia mundial dels Drets dels Infants. A partir de llavors, un cop al mes, un representant de sisè de cada una de les escoles de la ciutat es troba amb la resta de Consellers Infantils a la Sala de Plens de l’Ajuntament per discutir i treballar sobre el tema que els ha estat encarregat. Els objectius, que compartim plenament, estan ben clars: afavorir el compromís, el sentiment de pertinença i de responsabilitat dels infants vers l’entorn en el que viuen, i oferir un espai per a la participació i reflexió crítica dels infants en relació als projectes i polítiques municipals que els afecten.
Pensem que els infants de la ciutat també tenen un paper fonamental en la dinamització i participació dels afers de la gestió pública del nostre Ajuntament. Ells són el nostre futur, el futur de la nostra democràcia. Per això, demanem que des de les Regidories de Participació i d’Educació s’impulsin propostes per escoltar i tenir en consideració els punt de vista, les opinions, les aportacions… dels infants de la nostra ciutat.
Publicat el maig de 2016 a la revista «Ressò» de Santa Coloma de Farners.
Al darrer article vam parlar de l’exemple dels pressupostos participatius de l’ajuntament de Badalona, la tercera de Catalunya en població. Ara, volem aportar casos de Pressuposts participatius en poblacions del nostre entorn.
No cal buscar massa per trobar altres exemples de pressupostos participatius en poblacions properes. Llegim a EL PUNT AVUI del 31 de gener que a Llagostera (8.198 habitants, l’any 2014) els veïns d’aquesta població van triar el destí de 40.000 € de pressupost. En un taller participatiu es van presentar 41 projectes. Després els veïns en varen escollir 16, i finalment 11 han passat a la votació final després de la corresponent validació tècnica i política.
El 6 de març el mateix diari va publicar la notícia que a Lloret (38.624 habitants, l’any 2014) es van recollir al voltant de 200 propostes després de les reunions de les 13 zones i barris . Les cinc propostes prioritàries de cada barri s’avaluaran i el procés culminarà en la votació del maig. El regidor de participació de Lloret, Josep Lluís Llirinós, comenta: “És un projecte que va més enllà de destinar uns quants diners ; la gent té l’oportunitat d’expressar-se més enllà de les eleccions i implicar-se en la convivència i la cura del lloc on viuen“. La tècnica responsable del projecte, Fina Vieta, opina : “La resposta ha estat bona, hem provocat que hi hagi debat, i el resultat és millor que si la decisió sortís d’un despatx”.
Més exemples: a Vic, ja l’any 2014, van encetar un prova pilot de pressupostos participatius, amb l’objectiu d’aquesta iniciativa municipal d’incorporar als processos de participació la visió que els ciutadans tenen de la ciutat, amb el reconeixement que és una eina que permet conèixer quines són les necessitats d’una població i com els mateixos ciutadans prioritzen aquestes necessitats. El pressupost participatiu esdevé també una eina molt útil a l’hora de planificar els recursos municipals ja que permet millorar l’ús dels recursos públics i, per tant, l’eficiència i la transparència de l’organització, segons ens expliquen al seu web. Així mateix, el Regidor de Participació, Toni Serrat, va explicar que com a resultat del procés s’havien posat a votació 17 propostes elaborades íntegrament per la ciutadania i que havien votat 1390 persones. El pressupost destinat va ser de 200.000€, de pressupost ordinari de l’ajuntament, corresponents a pressupost 2014 i 2015. Això representa un 0.4% del pressupost municipal, i tot i les restriccions econòmiques, la idea és poder-ho incrementar.
A Girona, el proppassat 11 de febrer es va celebrar la Comissió Mixta dels Pressupostos Participats dels Barris que va comptar amb l’assistència de 23 associacions de veïns. Seguidament, s’inicia el calendari d’assemblees a cada barri de la ciutat, on les associacions de veïns presentaran les seves propostes de projectes per aquest 2016. En total es realitzaran 58 assemblees de barri, repartides entre el 15 de febrer i el dijous 5 de maig.
Encara més: Manresa, Hostalric, Sitges, Algaida, Navàs, Calella, Ascó, Santa Coloma de Gramenet, Arenys de Mar, Castellar del Vallès, Deltebre, Canet de Mar, Godella, Palafolls i un llarg etcètera son poblacions que ja han posat fil a l’agulla pel que fa als Pressupostos Participatius.
I no oblidem Santa Cristina d’Aro, capdavanter en aquest tipus de procés participatiu. Pensem que des de març de 2006 ja compten amb un Reglament de Pressupost Participatiu!
En fi, que abunden els exemples de municipis amb Pressupostos Participatius. Per tant, el nostre Ajuntament no ha de tenir por de tirar-los endavant a la nostra ciutat.
Publicat l’abril de 2016 a la revista «Ressò» de Santa Coloma de Farners.
Per a les eleccions municipals de 2007, Sopa de Pedres va entregar a tots els partits que es presentaven al Consistori un Decàleg per a la Democràcia Participativa, mitjançant el qual els instàvem a prendre un compromís envers el foment de la participació ciutadana durant el transcurs del mandat que s’iniciaria poc després.
En el primer punt d’aquell decàleg, es comprometien a “dur a terme, durant la legislatura, almenys un projecte concret de pressupostos participatius que impliqui una part del pressupost de l’Ajuntament.” La majoria de candidatures el van subscriure, però no es va portar a terme.
Cal tenir present que al 2007 partíem pràcticament de zero quan a participació, però aquell mateix any es va crear la Regidoria de participació ciutadana. I en aquella mateixa legislatura es va aprovar el Reglament de participació ciutadana, que reconeixia “el dret de formular precs i preguntes o presentar comunicacions i suggeriments als membres del consistori, després dels plens ordinaris i una vegada aixecada la sessió”. També el Pla Director de participació ciutadana, aprovat l’any 2010, i el Consell de Poble, constituït el 2013, han estat fites importantíssimes, especialment aquest últim, ja que amb ell Santa Coloma s’ha dotat d’un “espai on tothom hi pot dir la seva, on es recullen opinions. Un òrgan que detecta i treballa el que preocupa a la ciutadania, i en fa trasllat a l’Ajuntament.”
Així, doncs, creiem que ara ja és l’hora de fer un pas més i que a aquell compromís de posar en pràctica els pressupostos participatius li ha arribat el moment.
Ja tenim els pressupostos del 2016 aprovats però sense notícies de que s’hi hagi inclòs cap partida pressupostària compromesa amb la participació de la ciutadania. Per tant, el que podem encetar és el camí que ens ha de portar cap a la inclusió d’almenys un projecte concret de pressupostos participatius als pressupostos de 2017.
(El pressupost participatiu és el mecanisme de democràcia directa que permet als ciutadans influir o decidir directament sobre els pressupostos públics, generalment el pressupost del seu municipi, mitjançant processos de participació ciutadana).
Publicat el febrer de 2016 a la revista «Ressò» de Santa Coloma de Farners.
Ara que ja portem dues legislatures, és a dir, vuit anys, amb una Regidoria de Participació Ciutadana al nostre Ajuntament, podríem fer un balanç i veure quins poden ser els reptes de participació a la nostra ciutat. I més encara quan la persona que va encetar l’esmentada Regidoria ara és l’Alcalde! A més, també celebrem que aquesta legislatura s’hagin establert els Plens ordinaris mensuals.
Anotem algunes reflexions de cares a apuntar cap aquests nous reptes:
Estem satisfets amb la participació ciutadana als plens? El nombre d’intervencions ha estat molt escassa. Ens plantegem si caldria fer una reforma de la normativa per tal de facilitar la participació dels ciutadans. Potser podem animar les entitats de Sta. Coloma a participar als plens i exposar les seves activitats i necessitats. Per exemple, es podria comptar en cada Ple amb una entitat convidada perquè aquell dia participés al final del ple, en una intervenció necessàriament acotada en el temps.
Així mateix, a la campanya de les últimes municipals la majoria de formacions estaven d’acord en retransmetre el Ple, per tal de facilitar el seu seguiment per aquelles persones que no poden assistir a la sala dels plens. Fins i tot es podrien recollir suggeriments o propostes per poder acostar-se via telemàtica als oients!
Per altra banda, el Consell de Poble ja ha celebrat algunes sessions. Segurament, podríem fer propostes de millora per a esmenar errors que a vegades es cometen. Com recollir de manera eficient aquells temes que constaran a l’ordre del dia? Quins criteris utilitzarem per establir les prioritats? A més de l’opinió dels assistents a la sessió del CdP, es podria recollir prèviament els suggeriments per via telemàtica?
En definitiva: com fomentar la participació ciutadana? Potser ens cal l’ajuda d’algun expert perquè ens animem a participar? Crear o millorar els espais de participació on els participants comprovem que la nostra intervenció té uns resultats tangibles?
Publicat el setembre de 2015 a la revista «Ressò» de Santa Coloma de Farners.
Les Eleccions Municipals ja són història. Tot i això, volem fer esment a l’acte que des de Sopa de Pedres vam organitzar amb representants de les deu formacions que es presentaven a la nostra ciutat. Primerament, per agrair l’important resposta que vam obtenir de la ciutadania: feia goig veure les escasses butaques que romanien buides a l’Auditori! Així mateix, el nostre agraïment el fem extensiu a la cinquantena llarga de col·laboradors que ens van ajudar en la tria de les preguntes que vam formular als polítics.
Per altra banda, voldríem compartir tres reflexions:
La primera: malgrat que varem convidar les diferents forces polítiques que hi intervinguessin amb el màxim de membres de les llistes, algunes candidatures eren incapaces de presentar una o un membre per a respondre a cada una de les tres qüestions. I ens preguntem: si una persona no es veu en cor de contestar durant 59 segons una pregunta, com es veu amb capacitat per encapçalar una regidoria? Hem de tenir en compte, a més, que Sopa de Pedres va comunicar amb antelació les preguntes que formularíem i que, en aquest cas i per cenyir-se al temps establert, podria estar justificada la simple lectura d’un text.
La segona: en el debat, en els mítings, totes les candidatures han vingut a demostrar que hi ha una sèrie de temes en els que totes elles coincideixen. Són temes de primera necessitat, com ara l’habitatge, l’atur, el civisme,… No podrien tots plegats acordar un pla concret per tal de portar aquest denominador comú a la pràctica? D’aquesta manera, sigui qui sigui qui acabi governant, els colomencs podríem fruir d’una millora general i confiar més en els polítics, i s’evitaria caure en la temptació d’obviar accions simplement pel fet que han estat proposades per altres candidatures.
I la tercera: segurament estarem d’acord que, en el debat, algunes persones que compartien pregunta eren igualment vàlides que d’altres, però sap greu constatar que només en podíem escollir una d’elles, ja que anaven en diferents candidatures. És una llàstima que, per exemple, la persona que ens agradaria que estigués al capdavant de la Regidoria d’Afers Socials, va en una llista diferent de la que ens agradaria que encapçalés la Regidoria de Governació, o la que ens agradaria per Participació Ciutadana no coincidís a la llista de la que preferim per Urbanisme, per posar uns exemples. Podríem, entre tots, intentar trobar-hi alguna solució?
Publicat a la revista Ressò del juny de 2015.
Hi ha un fet avaluable i per altra banda sorprenent: després de constatar el desprestigi de la política i dels polítics, palesat en els mitjans de comunicació, tertúlies i xarxes socials, ara els partits creixen com bolets, sobretot en l’àmbit municipal.
Què està passant ? Hi ha un descontentament sobre la gestió pública que provoca el rebuig de la política institucionalitzada, i la recerca de persones o grups que, pel fet de no haver actuat en política, els considerem amb millors condicions per a governar.
Aquesta reacció ciutadana provoca una proliferació de candidatures que pot desenvolupar una fragmentació en els resultats que faci difícil la governabilitat dels municipis.
Aquesta possible eventualitat exigeix a la ciutadania de Santa Coloma una reflexió: no deixar-se portar per les sigles o els eslògans o propostes, sinó analitzar les llistes dels possibles regidors de les diferents candidatures. En cas contrari, manifestarien una actitud irresponsable.
Santa Coloma és una ciutat i cap de comarca que no en té prou amb una bona alcaldia, necessita d’un equip competent i amb coneixements especialitzats per atendre i gestionar les diferents àrees del municipi. Per això, costa d’entendre com criteris d’amiguisme o de parentiu a vegades passen per sobre d’altres consideracions.
Santa Coloma ha d’avançar i millorar en benestar, sanitat, cultura, seguretat, participació ciutadana … La nostra ciutat no pot quedar estancada en cap aspecte social, cultural o econòmic, donat que l’objectiu a assolir és el d’una ciutat amb el millor nivell de benestar per a tothom. I això s’aconseguirà amb un bon equip de dirigents i amb la participació ciutadana!
Publicat a la revista Ressò del maig de 2015.
Ara que vénen eleccions, alguns partits han començat a fer trobades per a escoltar i recollir propostes de la gent dels barris i de la ciutat en general: es demana que participi en fer propostes per als programes polítics, amb l’objectiu de millorar les condicions de la ciutat: més qualitat de vida, més participació, millor convivència, més bona relació amb l’Administració…
Sovint diem que quan s’acosten les eleccions els polítics fan coses per guanyar punts, però s’ha de ser curós amb les promeses: no es tracta d’invertir de qualsevol manera per a demostrar que es fan coses, ja que l’economia no està per a despeses supèrflues. I a més, cal tenir en compte que, moltes vegades, més participació també vol dir més eficiència en la gestió econòmica.
Cal aprofitar aquesta bona disposició dels partits polítics quan s’acosten les eleccions per a participar-hi i fer prevaldre el bé comú. Escoltant la gent que dia a dia viu la necessitat d’un canvi més favorable poden sortir propostes molt interessants, i que després en la campanya electoral es poden debatre. Seria de desitjar que en algunes propostes hi hagués unanimitat i després diferents prioritats, segons la ideologia de cada partit.
Tot això és més fàcil de programar si s’escolta als ciutadans i es debaten les propostes. A mitjans de març, per exemple, l’ajuntament de Llagostera va acceptar 30 propostes de pressupost participatiu que li va fer la ciutadania. O els pressupostos participatius endegats per l’Ajuntament de Vic sota el lema “Decidim conjuntament projectes de ciutat”, amb una partida assignada per poder desenvolupar els projectes seleccionats de 200.000 euros. Però, per què només fer-ho quan s’acosten les eleccions? I si ho allarguem per tota la legislatura?
Per exemple, en el Ple ordinari del mes de març, es va aprovar inicialment el POUM, el nou POUM, en paraules de l’equip de govern. Si és nou, per què no s’organitza una jornada de participació ciutadana, com es va fer en l’anterior proposta? On queden les aportacions ciutadanes? Els acords de la ciutadania, són paper mullat que es poden desfer via esmenes?
Per altra banda, també es va aprovar tirar endavant el projecte de piscina descoberta: no seria més adequada una consulta popular sobre el projecte concret que ens vol encolomar l’equip de govern?
Publicat a la revista Ressò de l’abril de 2015.
Moltes vegades, parlant de política, hem sentit dir que els pobles tenen els governants que es mereixen. De fet, l’expressió ens insinua una visió negativa de la realitat que comentem.
Però aquesta expressió dels governants que ens mereixem, també la podríem formular en una altra dimensió; és a dir, els pobles són més pròspers, més solidaris, més participatius, més cultes, segons el nivell de les persones que els governen! Per tant, la dinàmica en totes les seves manifestacions depenen fonamentalment dels homes o dones que ostenten el poder.
Per això, opinem que les properes eleccions municipals són molt importants a la nostra ciutat: hi haurà canvi d’alcalde, després de vint anys d’exercir el càrrec la mateixa persona. Es vulgui o no, s’han creat unes dinàmiques i uns tics que han de desaparèixer. I, com que no és positiu massa personalisme, cal un bon equip municipal.
Així, doncs, és hora que els partits s’oblidin dels parents i amics, i escolleixin els millors per a les seves llistes o cerquin la col·laboració d’independents qualificats.
Santa Coloma és una ciutat i és la capital de la comarca de la Selva. Aquests títols no són per fer-los lluir sinó per tenir consciència de la complexitat de la gestió municipal.
El nou consistori no s’haurà de de preocupar d’arranjar carrers, ja que té un pla d’urbanisme que defineix les estructures de la població per uns anys.
A partir d’aquí tenim unes bones coordenades per fer el salt, és a dir, treballar per a consolidar la qüestió del benestar per a tots els ciutadans, posar unes bases definitives pel que fa a la cultura amb tots els seus components, enfortir la participació ciutadana, la solidaritat…
Seria desitjable que no tornem a començar ni que es facin coses a la manera d’aquí caic, aquí m’aixeco. Així no es creix, cal un pla i anar-lo completant. És com el boixet que va definint la punta.
Avui, amb la gent no s’hi pot jugar. Per això cal fer les coses bé per merèixer la seva consideració.
Publicat a la revista Ressò de març de 2015.
Ara farà quatre anys, des de Sopa de Pedres vam organitzar un acte en el qual els diferents candidats a l’alcaldia exposaven les seves idees de com hauria de ser la nostra ciutat. Debat que, modèstia a part, podem qualificar d’exitós.
Aquesta vegada, ens agradaria fer un pas més.
Estem convençuts que, quan els partits confeccionen les llistes electorals, es busca gent capaç i preparada per poder desenvolupar la seva àrea de regidoria. Per això, ens preguntem què podríem fer perquè l’electorat pugui conèixer millor i escollir amb més il·lusió i confiança el seu futur govern.
Per tal d’afavorir la qualitat d’aquestes llistes, pensem que serà una bona idea que organitzem, abans de les eleccions, debats monogràfics sobre les diferents regidories (participació ciutadana, urbanisme, cultura, esports, hisenda, etc.).
En aquests debats monogràfics, convidarem els respectius aspirants a la regidoria de cada una de les candidatures municipals perquè puguin exposar els seus projectes i prioritats. Això creiem que pot animar als diferents partits a preparar a fons el seu programa, que en definitiva, és el que més interessa a la gent. I, d’aquesta manera, la població podrà conèixer amb més detall el projecte polític de cada formació a partir dels responsables en desenvolupar-lo, regidoria per regidoria.
Se’ns gira feina. Per això, a part de la necessària col·laboració dels partits, ens agradaria demanar a entitats i persones interessades de la ciutat la vostra participació en aquest projecte. Tots sereu molt ben vinguts! Ens podeu escriure a: sdepedres@gmail.com.
Confiem que hi haurà altra gent o entitats que ens donaran un cop de mà i entre tots ho farem possible perquè a tots ens pot beneficiar i és una manera de fomentar la democràcia participativa.
Publicat a la revista Ressò del febrer de 2015.
El passat 28 d’agost es van complir 50 anys de la gran manifestació a Washington pels Drets Civils. Martin L. King va pronunciar un dels discursos (“I Have a Dream”, Tinc un somni) més bells que es coneixen a favor dels drets dels negres, i dels humans en general. Davant d’una situació d’injustícia en la que la població descendent dels esclaus portats d’Àfrica eren discriminats a diari, molts ciutadans nord-americans negres, i també blancs, van protagonitzar un seguit d’accions pacífiques per a canviar la situació d’injustícia. La ciutadania es va mobilitzar, va participar activament per tal d’aconseguir el seu somni.
Avui dia el nostre país també té un somni, i veiem que s’han organitzat multitud d’actes per preparar la cadena humana de la Diada d’enguany. En aquestes accions, s’hi participa de manera totalment altruista i espontàniament, sense seguir els dictats de ningú. En un poble envolten els estanys, a l’altre coronen un cim, o bé fan una ruta en bicicleta… Aquestes iniciatives tenen un caire reivindicatiu i es caracteritzen per ser pacífiques i festives. Molts ciutadans, de diferents edats i condicions socials hi aporten generosament els seu temps i esforç. És una participació directa en un procés democràtic respectuós i ferm. Volem encoratjar i felicitar a tots aquests ciutadans que comparteixen un somni que aviat pot esdevenir una realitat, per un camí exemplar que enforteix la democràcia.
Des de Sopa de Pedres també cridem a la participació en aquelles petites i no tan petites coses del dia a dia, que potser ens passendesapercebudes per ser tan properes i quotidianes. Per exemple, la revisió del nouPOUM: fins el dia 30 encara hi som a temps per a presentar al·legacions. Perquè tots els somnis, grans i petits, poden esdevenir realitat.
Publicat a la revista Ressò del setembre de 2013.
