Amb dos flaixos pretenem sintetitzar el paper que la gent gran desenvolupa a la nostra societat. El protagonisme l’exerceix, sobretot, en l’àmbit de la família.
El primer flaix l’enfoquem cap un marc excepcional, la guerra civil espanyola del 1936. Si refem la panoràmica d’aquell moment històric, percebem que era desolador: la gran majoria dels joves, cada vegada de menys edat, lluitaven al front, doncs de la generació dels seus pares n’hi havia empresonats, amagats, desapareguts… i també morts. La por es filtrava per totes les escletxes.
A la llar familiar, hi restaven els avis i, a vegades, només les àvies i les tietes, amb la filla o la jove i els nens, els néts. Aquestes persones grans que romanien a la llar, lluitaren per portar el pa a la taula, per assegurar un plat calent cada dia. Per a cobrir aquest mínim necessari, moltes vegades calien llargues caminades i sempre amb la companyia de la por i amb el risc que t’ho robessin.
Els avis i àvies en el nucli familiar mantenien l’esperança del retorn dels fills i quan la notícia era tràgica, promovien una conformitat que era indispensable per a seguir lluitant.
Ara, setanta anys després de la guerra civil, la composició de la família s’ha fragmentat. El nou protagonisme de la gent gran ve motivat per la situació social i econòmica vigent. Avui, la majoria de parelles treballen tots dos. N’hi ha que han de desplaçar-se per anar al treball. Els horaris laborals no coincideixen amb les necessitats de la família.
Davant d’aquesta situació els avis i les àvies, en certa manera, agafen les feines dels néts. Ells es cuiden de portar-los a l’escola, del seu dinar i berenar, així com l’atenció educativa que requereixen. Els avis i àvies assumeixen aquesta responsabilitat, que a voltes és feixuga, amb satisfacció ja que els facilita un contacte diari amb els néts que, per causa de la fragmentació familiar, resulta difícil.
No s’esgota en aquest àmbit l’activitat de la gent gran. Està present en entitats de serveis assistencials o benèfiques.
Tot i això no n’hi ha prou. A Santa Coloma, des de la posada en funcionament de la Biblioteca remodelada, amb una sala d’actes adient, s’han anat desenvolupant un gran nombre d’activitats de remarcable interès ciutadà. Es tracten qüestions socials, polítiques, econòmiques, d’urbanisme, de PARTICIPACIÓ CIUTADANA i d’altres que promouen nous coneixements o informacions, com la presentació de llibres i de realitats del planeta no prou conegudes.
La característica peculiar d’aquestes trobades és la intervenció de la ciutadania, que complementa el que s’ha expressat, o en fa una crítica matisant aspectes que no afavoreixen el be comú. Es treuen conclusions i fins i tot, s’apunten decisions que cal emprendre de cara el futur.
En aquest àmbit de formació, de coneixement, de presa de decisions, hi ha una presència de persones grans, però no és significativa.
No hi pot mancar el pes de la experiència ni el de la maduresa ni el de la serenor, resultat d’una llarga lluita.
Si no és així, ens quedarem amb una taula coixa.
