Si en un número anterior del Ressò dèiem que alguna cosa es comença a moure, avui hem de portar a aquestes pàgines el sentiment contrari: hi ha coses a les quals els costa moure’s.
El passat dia 28 d’abril, es va inaugurar oficialment l’auditori de la nostra ciutat. I és clar, com que era la inauguració oficial, hi havia cotxes oficials i, per tant, llocs reservats al carrer de tots per a que poguessin aparcar ells sense problemes. Com abans, com sempre. Mentrestant, el vestíbul atapeït de persones de totes les edats, esperant a peu dret a que “les autoritats” descorreguessin la cortineta que amagava la placa oficial de la inauguració oficial; com abans, com sempre, també amb poc o molt retard. I apa, tothom cap a dins, que ja han arribat ells i ja han fet la seva feina! Ah, i després els parlaments! Com abans, com sempre, l’inici del discurs dedicant les sàvies paraules a la concurrència, però abans del necessari “senyores i senyors” la feixuga llista de “les autoritats” presents a l’acte! Ai las, que no ens en deixem pas cap!
Pensem, una vegada més, que la manca dels valors d’una autèntica democràcia, és a dir, dels valors que aporta la democràcia participativa, manté com un costum allò que ja hauria d’estar oblidat en el fons d’un calaix fosc, com els temps d’abans, i aconsegueix que persisteixi una mena de diferència de classes entre les persones que escullen i les persones escollides.
Publicat a la revista Ressò del juny de 2012.
