El passat mes de gener, es va presentar al Cercle
Jove el procés de revisió del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal). Com a ciutadans compromesos amb el foment de la participació
ciutadana, varem seguir amb interès l’exposició dels representants
municipals, per tal de comprovar la seva predisposició a portar-la més
enllà dels mínims legals.[@more@]
Ens va agradar sentir dir al Regidor de
Participació Ciutadana que l’Ajuntament te la voluntat d’anar més enllà
dels mínims que marca la llei, pel que fa a la participació ciutadana i
que, com a mínim en aquest cas, la Regidoria de Participació Ciutadana
disposa del tècnic que reclamem per al nostre Ajuntament, com a personal
contractat. Està convençut que el primer pas és informar bé perquè
després es puguin fer aportacions de qualitat. Es faran enquestes,
tallers de participació, més sessions informatives; també la web
municipal (www.scf.cat)
anirà farcida d’informació: ens felicitem que s’hi indiqui que “es
tracta d’un procés amb una important vessant tècnica, però també amb un
imprescindible aspecte de participació ciutadana, per dissenyar entre
tots quin és el model de ciutat que volem per al futur més immediat.”
No ens va agradar, però, que l’alcalde es
felicités de que ja no hi ha boom immobiliari i això permetrà treballar
amb més calma…! Encara sort, doncs. Si no fos així, què passaria? Tot
amb preses i mal fet? Potser amb el mínim legal (i gràcies) de
participació ciutadana, per no “perdre temps”?
El públic assistent va agrair a l’equip municipal
la seva predisposició a obrir-se a la participació ciutadana, però va
reclamar que es tinguin en compte les aportacions, que no sigui només
“per quedar bé” amb els ciutadans. L’Alcalde va contestar que s’ha de
tenir en compte que, a vegades, poden proposar-se coses en sentit
contrari, i algú o altre li pot semblar que no s’ha tingut en compte la
seva aportació. La qüestió és: qui i com decidirà quina de les dues
aportacions enfrontades i vàlides es considera la més apropiada i, per
tant, s’accepta? Perquè és clar: amb aquest argument es pot rebutjar
qualsevol proposta que a “algú” no li agradi; sempre es pot dir que va
haver-hi una proposta en sentit contrari… Des de Sopa de Pedres reclamem
que les decisions finals siguin transparents i amb participació
ciutadana.
I aquest mes de febrer ens ha arribat l’Enquesta
de percepció ciutadana, primer graó de participació ciutadana: esperem
que tothom hi hagi dit la seva!
Ens ha semblat una enquesta una mica superficial i
trivial, i força “manipuladora” (el resultat és previsible. Per
exemple, la resposta en la pregunta sobre el principal espai natural
serà el Parc de Sant Salvador). No sembla que hagi estat vestida per un
expert (sociòleg o similar), i que, per tant, fos una persona totalment
imparcial. Fins i tot, malgrat reconèixer que és una mica complicat,
podria haver estat una “enquesta participativa”: ben assessorats per
tècnics, hauriem de ser els ciutadans els que triéssim les coses sobre
les quals en volem saber l’opinió majoritària. Exemples: només es
pregunta per l’aparcament al centre, però potser valdria la pena fer
aparcaments “no tant al centre”; es donen poques opcions a la pregunta
2: amb participació ciutadana, es podien haver afegit algunes més,..
etc. També es podrien haver plantejat un tipus de resposta en la que es
pogués ordenar un conjunt d’afirmacions, de tipus “de molt d’acord a
molt en desacord”, per exemple. Tampoc es permet un espai per posar la
opció “altres” i això condiciona molt les respostes…
Bé, cal que tinguem en compte que aquest
ajuntament està a les beceroles de fer les coses amb la participació del
ciutadà; així doncs, de moment tenim una enquesta i tot un procés de
participació obert, gràcies POUM !!
Per tot plegat, us convidem a manifestar la vostra opinió a
l’Observatori del POUM (http://poumscf.wordpress.com/).
revista Ressò, març 2009.
