Quan des de Sopa de Pedres fem apologia de la Democràcia participativa, no volem promocionar les manifestacions al carrer, si no més aviat tot el contrari, el que pretenem és que quedi institucionalitzada la voluntat ciutadana, que es canalitzi per mitjans democràtics i que, per tant, es faci innecessari sortir al carrer per a manifestar-la.
Però quan el 20% de la població d’un país surt al carrer a demanar quelcom, perquè no té altres vies, no podem sino que mostrar la nostra satisfacció envers el convenciment dels manifestants de que la seva veu serà escoltada, de que cal participar activament en la democràcia, marcant el camí als polítics.
L’Antoni Segura, catedràtic d’història contemporània, ha anomenat aquesta moguda com a primavera catalana. La compara a la primavera de Praga , la població va sortir al carrer per defensar el canvi cap un socialisme de rostre humà l’any 1968. Recentment hem assistit a la primavera àrab al nord d’Àfrica. Cal ressaltar que en aquest moviments les persones han passat de ser súbdits a ciutadans.És així com s’enforteix la democràcia i els polítics no tenen altre remei que escoltar el que diu la gent i acostar les seves accions a les demandes populars multitudinàries.
Publicat a la revista Ressò de l’octubre de 2012.
