Hi ha actituds i constatacions que impressionen i que remouen la consciència de manera que no et deixen indiferent. Ens referim, per exemple, a la resposta que donava un treballador gran en preguntar-li per què havia participat a la manifestació contra l’última reforma laboral: ”Hi he anat pel rebuig a una actitud del govern que amb un cop de ploma ha esmicolat uns drets dels treballadors que s’havien assolit amb anys d’esforç, de lluites i de solidaritat. Així el treball i les relacions laborals esdevingueren més adients a la condició humana”.
L’expressió del rostre d’aquest treballador i la contundència de la seva veu, reflectia la imatge de l’autèntic sindicalista, solidari i lluitador. Denunciava desesperadament la manca de diàleg, en definitiva de participació, en una reforma laboral tan transcendental.
Fa molta por que els cops de ploma no s’hagin acabat i que ara amenacin drets fonamentals de la persona i de la societat, com el dret de reunió i manifestació. Esborrona que en un estat anomenat democràtic s’amenaci la llibertat del ciutadans.
Fa anys que ens varen vendre que havíem de renunciar a determinats aspectes de la llibertat per la seguretat. Però si tot això que ara es rumoreja es concretés en alguns aspectes, que retallessin drets fonamentals, arribaria l’hora de fer una crida desesperada a la participació ciutadana.
Seria l’hora que “tothom “: jubilats, treballadors en actiu, parats indignats, estudiants, joves sense futur, l’escola amb pares i mestres,.. participés solidàriament en diferents fronts per a defensar tot allò al que no podem renunciar.
Recordem que persones que es van jugar la seva integritat no fa massa anys participant en manifestacions amb el galop dels cavalls al darrere de “tothom”, se’n varen sortir.
Publicat a la revista Ressò de l’abril de 2012.
