– Ei, companys. Com anem?
– Hola, Pepet. Doncs mira, anem fent, oi Miquelet?
– Si, això mateix. Com diu en Quimet, anem fent. Ara mateix, venim de la Presentació de la diagnosi del Pla director de participació ciutadana.
– Què dius, ara? Encara perdeu el temps amb aquestes coses?
– No cal que ens tornis a inflar el cap, Pepet. Ja sabem de fa temps que tu, el que es diu cultura de participació, no en vas gaire sobrat que diguem. Et penses que, després d’una dictadura, n’hi ha prou amb un mica de democràcia?
– En Quimet té raó. Sempre hem dit que…
– Para el carro, Miquelet. Què no veus que no serveix per a res, això d’anar a actes de Participació ciutadana? Que no en teniu prou, encara? A veure, quanta gent éreu?
– Home, Pepet, sí que és cert que érem poca gent, però hem de treballar-hi.
– Que us fan cas, potser?
– No massa, de moment. Per això hem de ser-hi cada cop més, per què hi hagi una major vinculació, per part del govern municipal, a les decisions que es prenen en els actes de Participació ciutadana que organitza el nostre Ajuntament.
– Ben dit, Miquelet.
– Per exemple, en aquesta trobada es va parlar que s’ha de vertebrar un Reglament Orgànic Municipal (R.O.M.), on s’hauria d’establir això que et comentàvem. És la corresponsabilitat que va esmentar el Regidor de participació ciutadana, ni més ni menys.
– Sí, i també es va reconèixer la importància de les entitats a la nostra ciutat. Això no t’hagués agradat sentir-ho, Pepet?
– Home, doncs sí. I que més es va dir?
– Doncs que s’ha rebut una altra subvenció de la Generalitat… els calés sempre van bé…
– Oh, i tant. També ens varen exposar les dades obtingudes, i com es varen obtenir..
– Això és important…
– Oi que sí, Pepet? No et sembla que hauries de moure’t una mica més…?
