El professor Terricabras, en la presentació del
llibre al Centre Jove de la nostra ciutat el passat mes d’abril, va
explicar la teoria de que en una democràcia participativa el concepte
tradicional de súbdit i de ciutadà ha experimentat un canvi substancial.
Fa cent anys, súbdit i ciutadà designaven dues
categories socials molt diferents. El súbdit era la persona
econòmicament feble i socialment marginada, el ciutadà era una persona
benestant i amb prestigi social. Esdevenir ciutadà era una aspiració
col·lectiva per les avantatges que se’n podien assolir.
Avui, segons la teoria exposada per Terricabras,
súbdit i ciutadà ja no designen dues categories socials, sinó dues
categories morals que no tenen en compte la situació econòmica, en
l’actualitat aquestes dues categories es regeixen per la capacitat de
reacció de l’individu davant dels esdeveniments que es produeixen en la
nostra societat i per la seva manera de desenvolupar la seva activitat.[@more@]
Així doncs, el súbdit serà el resignat obedient
sense cap procés previ d’anàlisis i que creu que ja ha complert amb els
seus drets democràtics introduint una butlleta per la ranura d’una urna.
Per contra el ciutadà seria el que lluita quan creu que una proposta és
millorable, que no es resigna davant la realitat quotidiana, sinó que
lluita per un entorn millor, per una societat més desenvolupada
culturalment…
Aquest nou concepte ve a dir que el que avui ens
fa ciutadans és la nostra capacitat de compromís social i polític, que
la solució als problemes també depèn de nosaltres i, que els canvis són
possibles, però que no és fan sols.
En el marc democràtic en el que s’ha estructurat
la nostra societat no n’hi ha prou en la participació a les eleccions
cada quan toquen. En aquest cas es tractaria d’una democràcia delegada i
segrestada per uns quants, sinó que ha de ser una democràcia que
mantingui en tot moment el principi que els ciutadans són sempre els
subjectes de qualsevol poder.
Al final el professor Terricabras va afirmar que
de fet es tracta d’emprendre una revolució per tal que la nostra vida
esdevingui una vida de participació pública, una vida de compromís
ciutadà.
revista Ressò, setembre 2008.
